"Orientation course".

L'"Orientation course", com el seu propi nom indica, es tracta d'un curs d'orientació per als estudiants d'intercanvi. Bàsicament, consisteix en explicar-nos el funcionament de la Universitat i tots els seus serveis. També, hi ha xerrades de cada Facultat, on et mostren tots els cursos que pots fer i com seran. La veritat és que són necessaris per tal que coneguem on estan les coses, però, a la mateixa vegada són molt avorrits, massa. Pels estudiants Erasmus, el "Orientation course" va començar el dimarts 28 i acabarà demà, ja de nit,en forma de festa, i a la qual ens hem avançat avui comprant l'alcohol.

L'alcohol a Finlàndia és un greu problema entre la població, ja que tenen una gran tendència a beure vodka. De fet, l'humor finès per als acudits només parla de sexe i vodka. Avui, durant el curs hem assistit a una xerrada sobre la societat, la política i la cultura finesa, en la que el professor ens ha explicat el següent acudit per reflexar el comportament de la societat finesa envers l'alcohol: Una reportera anglesa li va preguntar a un finès, que en dues setmanes acabava el servei militar, que què faria quan tornés a casa. Ell va contestar: -Fer sexe amb la meua dona. A la reportera se li van posar les galtes vermelles i va tornar-li a preguntar, ara, d'un altra manera més indirecta que què faria quan tornés a casa. Ell va dir: -Fer sexe amb la meua dona. La reportera, ja tota vermella, li va preguntar: - I quan ja ho hages fet tot amb la teua dona, què faràs? I ell va respondre: Anar a comprar una botella de vodka. Supose, que és per aquesta raó per la qual no es pot comprar alcohol als supermercats finesos.

"Alko" és l'única botiga on pots comprar begudes alcohòliques, com si fos un estanc amb el tabac. A la resta de supermercats només pots comprar cerveses, sempre i quan tinguen una graduació inferior a 5º. Les begudes que superen aquesta taxa només es venen a "Alko", on també tenen les seues pròpies lleis. El jovent  entre 18 i 20 anys, com és el meu cas, només pot comprar begudes de "mitjana" graduació, tal seria el cas del vi. És a partir dels 20 quan tens accés a tot tipus de begudes. Nosaltres, no saben-ho fins avui, ens hem dirigit a l'establiment, n'érem quatre, dos amb 20 anys i dos amb 19. Així que quan ens hem dirigit a comprar la botella de vodka que volíem per demà ens han demanat els DNI. Tot seguit, no ens han deixat comprar la botella perquè al grup hi havia dues persones de 19 anys. La caixera, molt amablement, ens ha explicat com funcionava "Alko", sorprenent-nos al dir-nos que avui no podríem comprar la botella però, demà, si només anaven els qui tenien 20 anys, sí els la podria vendre.

Pel que fa al preu de l'alcohol, la llauna de cervesa més barata del Lidl és de 0,49, la botella més barata de vi ronda els 8 euros, la de ginebra els 10 i la de vodka 20,99. En general, com podeu comprovar són bastant cares, tot i això, espere que siguen de més bona qualitat que el famós "garrafó".

En definitiva, els finesos són molt estrictes amb la llei, però a la vegada molt amables, tot i el seu caràcter sec. Demà, tornaran a per la nostalgiada botella, soparem tots junts i amb un poc d'alcohol al cos ens dirigirem a la primera festa oficial Erasmus.

                                 

*Aquesta imatge es tracta de la funcional piscina exterior que es troba dintre del conjunt esportiu de Turku. 

Després de la tempesta sempre arriba la calma.

Entre llamps i pluja m'he despertat varies vegades aquesta nit, el cel estava de color taronja i pareixia que estiguérem vivint l'Apocalipsi. Però només ha estat això, unes horetes després i de bon de matí, ja feia sol. 

De camí a la "Internacional Office" per registrar-me a la Universitat he conegut, rarament, a un xic iraní. La veritat és que ha estat molt curiós, ens hem saludat, ens hem preguntat les típiques preguntes i ens hem acomiadat amb un "see you later". Hores més tard l'he tornat a vore pel carrer. 

Aquesta vesprada ha començat a ploure i a fer molt de fred, tot i així, he anat amb uns amics bascs, que vaig conèixer només arribar a l'aeroport de Turku, a fer un cafè. La veritat és que en aquell moment no ens ha importat el fred i hem passat gairebé dos hores asseguts en una espècie de taula amb tamborets, els quals pertanyien al quiosc on hem comprat les begudes. Dos "kahvi" (cafè), un "tee" i un "kaakao" (xocolata calent) així ens hem passat la vesprada amb la companyia de 13 a 11 graus de temperatura. Però això no els importa als finesos -ni a nosaltres tampoc en aquell moment- ja que hem pogut observar gent que caminava tranquil·lament amb pantalons curts i camiseta curta o una xica, per exemple, que portava uns texans i una armilla d'hivern però sense cap jersei a sota.

Una vegada mig congelada de fred i sent ja hora de sopar he tornat al Retrodorm, on han arribat tres companys més, dos francesos i una catalana, també de la UAB. Tots junts hem sopat i hem anat comentant les jugades del dia i del què farem durant la setmana. 

Ara per ara, el cel sembla tranquil així que esperem passar una bona nit entre mantes i abrics.

*Aquesta és la posta de sol que he pogut observar des de la finestra de la meua habitació.

Les primeres sensacions.

El passat divendres 24 d'Agost vaig deixar les meues costums per aventurar-me en unes altres ben diferents. Des de l'aeroport de Girona vaig abandonar les meues vacances per anar molt més lluny: Finlàndia, exactament a una ciutat que s'encontra al sud-oest, Turku o Abo.

Una vegada dintre de l'avió tot pareixia un altre món, Ryanair, com sempre, intentava vendre tot tipus de productes i no sé perquè els que s'asseien al meu costat els ho compraven tot. La gent que estava als seients era ben diferent a la que estava acostumada, ja que la major part d'ells eren finesos, allò pareixia l'avió dels víking. Tot i això, després de tres hores de vol vam arribar a Turku. L'aeroport, la veritat, deixava molt que desitjar, la terminal on vam baixar (la T2) era molt xicoteta i pareixia una granja. Al cap d'uns minuts d'estar allí va arribar la meua "student tutor", que és qui s'encarrega que tot vaja sobre rodes els primers dies i qui m'ajuda si tinc qualsevol imprevist. Amb ella vam anar al centre de la ciutat, a la plaça de Kauppatori, on vam sopar a un restaurant xinès. Una vegada ens vam acabar la sopeta i els noodles vam posar rumb al Retrodorm, la residència on viuré durant la meua estada. En arribar em va ensenyar com funcionava tot i on estaven les coses i, ja bastant cansada vaig fer un parell de vídeo trucades i em vaig gitar a dormir.

Ahir, només alçar-me vaig decidir anar al Lidl, ja que és el supermercat més econòmic, tot i què el més proper s'encontra a una mitja hora de casa. Tanmateix, vaig preferir anar-hi. Una vegada allí tot ho necessitava i tot ho volia, tan va ser així que vaig acabar posant totes les coses en dos caixes grans i a la motxilla d'escola, només vaig trobar-me amb això vaig pensar que havia comprat massa i em seria impossible transportar-ho, tant va ser així que vaig tardar dos hores en arribar a casa. Sí, a la 1:30 acabava de comprar i vaig arribar a les 3:15, el pitjor de tot és que vaig anar en bus. És a dir, vaig tardar 2 hores quan en sols tardar mitja, però bé, ara tinc tot el que necessitava.

Després de l'expedició fatídica al Lidl i ja un poc més entrada la vesprada vam quedar amb la "student tutor" i un altra xica que és de Polònia. Amb elles vam prendre una beguda finesa, que ara no recorde el nom, vam fer un passeig per la ciutat i vam observar les magnífiques vistes que hi havia des d'un edifici, actualment el més alt de la ciutat. 

Avui, finalment he aconseguit conèixer algú del meu pis. Els altres dies els espais compartits restaven buits i només es sentien sorolls, però molt pocs, i mai veies ningú. En canvi, aquest matí només he sentit sorolls he sortit, i així ha sigut com he conegut a uns companys francesos, amb els que més tard hem anat a passejar per la ciutat.

Ara, fa mal temps, fa una estona ha començat a ploure i a fer aire, així que aquesta vesprada serà digna de pel·lícula i cafè.

*Aquesta imatge és del riu Aura, el qual travessa Turku.