Les primeres sensacions.

El passat divendres 24 d'Agost vaig deixar les meues costums per aventurar-me en unes altres ben diferents. Des de l'aeroport de Girona vaig abandonar les meues vacances per anar molt més lluny: Finlàndia, exactament a una ciutat que s'encontra al sud-oest, Turku o Abo.

Una vegada dintre de l'avió tot pareixia un altre món, Ryanair, com sempre, intentava vendre tot tipus de productes i no sé perquè els que s'asseien al meu costat els ho compraven tot. La gent que estava als seients era ben diferent a la que estava acostumada, ja que la major part d'ells eren finesos, allò pareixia l'avió dels víking. Tot i això, després de tres hores de vol vam arribar a Turku. L'aeroport, la veritat, deixava molt que desitjar, la terminal on vam baixar (la T2) era molt xicoteta i pareixia una granja. Al cap d'uns minuts d'estar allí va arribar la meua "student tutor", que és qui s'encarrega que tot vaja sobre rodes els primers dies i qui m'ajuda si tinc qualsevol imprevist. Amb ella vam anar al centre de la ciutat, a la plaça de Kauppatori, on vam sopar a un restaurant xinès. Una vegada ens vam acabar la sopeta i els noodles vam posar rumb al Retrodorm, la residència on viuré durant la meua estada. En arribar em va ensenyar com funcionava tot i on estaven les coses i, ja bastant cansada vaig fer un parell de vídeo trucades i em vaig gitar a dormir.

Ahir, només alçar-me vaig decidir anar al Lidl, ja que és el supermercat més econòmic, tot i què el més proper s'encontra a una mitja hora de casa. Tanmateix, vaig preferir anar-hi. Una vegada allí tot ho necessitava i tot ho volia, tan va ser així que vaig acabar posant totes les coses en dos caixes grans i a la motxilla d'escola, només vaig trobar-me amb això vaig pensar que havia comprat massa i em seria impossible transportar-ho, tant va ser així que vaig tardar dos hores en arribar a casa. Sí, a la 1:30 acabava de comprar i vaig arribar a les 3:15, el pitjor de tot és que vaig anar en bus. És a dir, vaig tardar 2 hores quan en sols tardar mitja, però bé, ara tinc tot el que necessitava.

Després de l'expedició fatídica al Lidl i ja un poc més entrada la vesprada vam quedar amb la "student tutor" i un altra xica que és de Polònia. Amb elles vam prendre una beguda finesa, que ara no recorde el nom, vam fer un passeig per la ciutat i vam observar les magnífiques vistes que hi havia des d'un edifici, actualment el més alt de la ciutat. 

Avui, finalment he aconseguit conèixer algú del meu pis. Els altres dies els espais compartits restaven buits i només es sentien sorolls, però molt pocs, i mai veies ningú. En canvi, aquest matí només he sentit sorolls he sortit, i així ha sigut com he conegut a uns companys francesos, amb els que més tard hem anat a passejar per la ciutat.

Ara, fa mal temps, fa una estona ha començat a ploure i a fer aire, així que aquesta vesprada serà digna de pel·lícula i cafè.

*Aquesta imatge és del riu Aura, el qual travessa Turku.