La setmana passada a aquestes hores arribàvem de Rovaniemi, cansades i no amb tots els nostres objectius complerts. Volíem llençar-nos amb trineu, patinar sobre gel i sopar a un restaurant de gel. Tot estava tancat, falta de neu, quina ironia, quan s'estava a -20 graus. Així, amb els nostres propòsits trencats, vam haver d'adaptar-nos al que la situació ens oferí: Santa's Village, Santa's Park, Rovaniemi, Arktikum, Restaurant Niili i el conegut passeig d'hivern.
Tot allò relacionat amb el Pare Noel era una mescla entre decoració de Nadal, tendes de subvenirs i preus abusius. Vam entendre, que si el Pare Noel havia de fer regals per tots necessitava un gran capital, que en part provenia de les fotos amb ell, 25 euros la foto o els passeigs amb huskies, 25 euros, 25 metres. El seu parc temàtic, té un cost de 29 euros que no estan ben invertits. Nosaltres, vam aconseguir entrar de franc, mirant cap a un altre costat i fent com si allò fos el més normal del món. Fent un balanç, si haguérem pagat el preu de l'entrada ens haguèrem estirat els pèls, però, com no vam pagar ens vam divertir com xiquets o, pitjor que ells en algun cas. L'alternativa més econòmica és el passeig d'hivern, un passeig entre la natura i l'ski resort d'Ounasvaaran, on a la part alta del turó hi ha una torre de fusta des d'on pots veure tota la ciutat. Tot i això, el més interessant va ser el Restaurant Niili, considerat un dels millors restaurants de Finlàndia, vam tastar menjar típic de Lapònia mesclat amb la cuina més contemporània i comercial. Vam menjar ren, salmó i una sopa de bolets. Com podeu imaginar-vos, estem parlant de Lapònia, així que tot és car i és per això que a aquest restaurant t'ofereixen 4 bombonets de Karl Fazer amb el compte, per fer més dolç el glop amarg. També, a un kebab vam menjar-nos la pizza més gran que mai havíem menjat, davant una explicació del tamany, el xef ens va explicar que la gent finesa menjava racions molt grans i que també per a ell, ensenyant-nos la pantxeta, li resultava impossible acabar-se les seues pizzes; tanmateix, la seua clientela se les acabava.
Amb un balanç un tant negatiu o inesperat de Rovaniemi arribàvem diumenge passat a casa amb l'única preocupació d'estudiar per l'examen de dimecres. El meu primer i últim examen a Turku. A hores d'ara, encara estem esperant la nota, però, a falta de confirmar aquesta assignatura i un altra, la resta estan aprovades i amb més bons resultats del que imaginava al començar aquesta aventura. I després de l'examen, tot ha estat llibertat. Portem tres dies de festa consecutius, no només per acabar els exàmens sinó perquè Joana se'n va avui. Ahir ja ens van caure algunes llàgrimes i, potser aquesta nit en cauen moltes més. Ningú ens ho creem i no volem creure-ho, però se'ns acaba aquesta experiència tan gratificant, positiva i bonica. Les amistats se'n van físicament, però en ànima són i seran presents. Tothom agafa el vol i torna al seu niu, però tothom recorda que ha viatjat, ha viscut, ha somiat i ha compartit.
*Joana i jo a l'Artic Circle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada