Quan és hora de collir castanyes, la castanyera... la castanyera... així recorde la cançó que cantàvem a l'escola quan s'arrimava Tot Sants. Amb el pas dels anys, aquesta tradició ha anat minvant i s'ha implantant un altra de nova, una llunyana de les nostres, terres,Halloween.
Ahir, per commemorar el dia més terrorífic de l'any, els nostres companys es van decidir a mirar una pel·lícula de por, després de canviar la primera que van posar al cap de mitja hora es van conformar amb una que es deia "The mirror". Mai he estat una fanàtica d'aquest tipus de pel·lícules, així que ahir no em vaig interessar massa pel que s'estava mirant al nostre menjador. Un grup de sis dones fèiem casi bé boicot a aquella pel·lícula mentre ens delitàvem menjant castanyes i amb un gintònic entre les mans.
Per la vesprada, Laura em va sorprendre amb una bossa de castanyes, les quals no vol indicar el preu però literalment diu que li van costar un ronyó. Així doncs, invitada a menjar castanyes, després de sopar ens vam disposar a fer-ho i, mentalment ens vam apropar un poc més a casa. Les castanyes les havia aconseguit al City Market, que vindria a ser una mena d'Alcampo, on pots trobar tot tipus de productes no massa nòrdics com allioli Chovi, xocolata amb etiquetatge català o cerveses Estrella Damm.
A Finlàndia, com a la gran part del món, s'han embriagat del Halloween i no de les castanyes, no ho dubte degut al preu. Tanmateix, crec que els importa més el xocolata que les llepolies, ja que els supermercats estan plens de xocolatines diferents i també, calendaris d'advent. En canvi, les varetes de regalèssia és una de les llepolies preferides dels finesos. En general, els encanta els productes amb regalèssia, tenen fins i tot, dolços i gelats fets amb aquest producte, igual que mil versions de les varetes. Tot i així, en uns dies, els productes amb regalèssia han deixat de ser un poc menys importants que els fets amb xocolata, que amb els seus envasos amb motius rojos, flocs de neu i algun Pare Noel ens donen la sensació que ja estem a Nadal. A més, a més, el dia s'acaba a les 5 de la vesprada i el fred comença a ser més intens. Tot i què els dies comencen a ser més curts, la vida no s'acaba.
Per la vesprada, Laura em va sorprendre amb una bossa de castanyes, les quals no vol indicar el preu però literalment diu que li van costar un ronyó. Així doncs, invitada a menjar castanyes, després de sopar ens vam disposar a fer-ho i, mentalment ens vam apropar un poc més a casa. Les castanyes les havia aconseguit al City Market, que vindria a ser una mena d'Alcampo, on pots trobar tot tipus de productes no massa nòrdics com allioli Chovi, xocolata amb etiquetatge català o cerveses Estrella Damm.
A Finlàndia, com a la gran part del món, s'han embriagat del Halloween i no de les castanyes, no ho dubte degut al preu. Tanmateix, crec que els importa més el xocolata que les llepolies, ja que els supermercats estan plens de xocolatines diferents i també, calendaris d'advent. En canvi, les varetes de regalèssia és una de les llepolies preferides dels finesos. En general, els encanta els productes amb regalèssia, tenen fins i tot, dolços i gelats fets amb aquest producte, igual que mil versions de les varetes. Tot i així, en uns dies, els productes amb regalèssia han deixat de ser un poc menys importants que els fets amb xocolata, que amb els seus envasos amb motius rojos, flocs de neu i algun Pare Noel ens donen la sensació que ja estem a Nadal. A més, a més, el dia s'acaba a les 5 de la vesprada i el fred comença a ser més intens. Tot i què els dies comencen a ser més curts, la vida no s'acaba.
Aquesta vesprada mentre caiga el sol, agafarem L'autobús per anar a vore el hokey sobre gel, l'esport més típic de Finlàndia. Avui debuta Turku contra Oulu, no sé si és un partit important, amistós o de quin tipus, el que sí sé, és que hi haurà una gran afició internacional, ja què des de l'ESN es podien aconseguir entrades per 3 euros, quan normalment costen uns 15. Podríem casi assegurar que avui comença el nostre cap de setmana, tot i què demà segurament farem alguna cosa de feina, ja és pot dir oficialment que farem un dijous-dissabte.
*Laura preparant les castanyes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada