Els alumnes aprenen més per la manera de donar les classes que pel propi contingut, aquesta és una frase que farà uns dies vaig llegir per les xarxes socials, la qual es pot aplicar completament a la ideologia finesa en relació a l'educació. El sistema educatiu finès és un dels més ben reconeguts, que més bons resultats dóna internacionalment i, no és d'estranyar, ja que la seua capacitat alternativa a l'hora de donar les classes fa créixer l'esperit crític entre els seus alumnes. Així doncs, una de les sorpreses que em presentava un curs eren els "workshops".
El "workshop" és una manera de potenciar la ràpida decisió de donar arguments. Així doncs, el professor ens divideix en diversos grups, ens dóna uns textos i en mitja hora hem de preparar uns arguments que després presentarem davant de tota la classe. Ara per ara, només hem fet dos "workshop" i ambdós es van tractar de manera diferent.
El primer, la classe va ser dividida per quatre grups, i seguint el mètode SWAP cadascun d'ells havia d'encontrar uns arguments interns o externs, a favor o en contra de si consideràvem que la Unió Europea deuria ser més democràtica. D'aquesta manera cada grup va analitzar-ho des de la perspectiva que li tocava i, cada integrant va explicar el seu argument dintre del conjunt grupal, cosa que va proporcionar un anàlisi més profund del tòpic. En canvi, el segon dia que vam fer "workshop", pensant que també seguiríem el mètode SWAP el professor ens va sorprendre amb un altre mètode, tanmateix un tan més clàssic. Aquesta vegada la classe es va dividir en dos grups, uns estarien a favor i els altres en contra de defensar una constitució europea. Després dels 30 minuts de reunió grupal, tres serien els representants que debatrien els arguments exposats pel grup. Tanmateix, sense guanyadors ni perdedors, el debat ens va ajudar a conèixer millor els arguments positius i negatius dels països europeus envers aquesta temàtica. En general, aquesta manera de treballar et facilita entendre millor les coses i, el rol que es juga dintre del Parlament Europeu, ja siga perquè tothom és de països diferents o perquè tothom té opinions diferents.
També, un altre dels mètodes molt practic i estès a Finlàndia són els diaris de curs. Els diaris de curs bàsicament busquen que l'alumne analitze allò dit i explicat a classe baix el seu coneixement i el seu punt de vista. De fet, les conclusions personals han d'estar completament presents en cada text, com també, el contingut de la classe, que en aquest cas té un valor inferior. La manera de fer-ho sol ser una pàgina per cada classe en la qual no s'ha d'explicar el que el professor ha dit sinó el teu anàlisi del que professor ha dit. Moltes vegades, ja siga per falta de coneixement o crítica, aquest treball es presenta un tant difícil, però tanmateix, ajuda a conèixer més profundament el que s'ha dit a classe i, finalment, això és el que compta, que a partir d'ara pots ser crític amb la temàtica.
És a dir, el sistema educatiu finès no busca que els alumnes puguen aprendre de memòria els coneixements i després oblidar-los, sinó busca ser pràctic - com en tot -, la influència de la manera de fer les coses, fa del seu sistema educatiu un èxit, que a la vegada fa de la classe una diversió plena d'aprenentatge.
El "workshop" és una manera de potenciar la ràpida decisió de donar arguments. Així doncs, el professor ens divideix en diversos grups, ens dóna uns textos i en mitja hora hem de preparar uns arguments que després presentarem davant de tota la classe. Ara per ara, només hem fet dos "workshop" i ambdós es van tractar de manera diferent.
El primer, la classe va ser dividida per quatre grups, i seguint el mètode SWAP cadascun d'ells havia d'encontrar uns arguments interns o externs, a favor o en contra de si consideràvem que la Unió Europea deuria ser més democràtica. D'aquesta manera cada grup va analitzar-ho des de la perspectiva que li tocava i, cada integrant va explicar el seu argument dintre del conjunt grupal, cosa que va proporcionar un anàlisi més profund del tòpic. En canvi, el segon dia que vam fer "workshop", pensant que també seguiríem el mètode SWAP el professor ens va sorprendre amb un altre mètode, tanmateix un tan més clàssic. Aquesta vegada la classe es va dividir en dos grups, uns estarien a favor i els altres en contra de defensar una constitució europea. Després dels 30 minuts de reunió grupal, tres serien els representants que debatrien els arguments exposats pel grup. Tanmateix, sense guanyadors ni perdedors, el debat ens va ajudar a conèixer millor els arguments positius i negatius dels països europeus envers aquesta temàtica. En general, aquesta manera de treballar et facilita entendre millor les coses i, el rol que es juga dintre del Parlament Europeu, ja siga perquè tothom és de països diferents o perquè tothom té opinions diferents.
També, un altre dels mètodes molt practic i estès a Finlàndia són els diaris de curs. Els diaris de curs bàsicament busquen que l'alumne analitze allò dit i explicat a classe baix el seu coneixement i el seu punt de vista. De fet, les conclusions personals han d'estar completament presents en cada text, com també, el contingut de la classe, que en aquest cas té un valor inferior. La manera de fer-ho sol ser una pàgina per cada classe en la qual no s'ha d'explicar el que el professor ha dit sinó el teu anàlisi del que professor ha dit. Moltes vegades, ja siga per falta de coneixement o crítica, aquest treball es presenta un tant difícil, però tanmateix, ajuda a conèixer més profundament el que s'ha dit a classe i, finalment, això és el que compta, que a partir d'ara pots ser crític amb la temàtica.
És a dir, el sistema educatiu finès no busca que els alumnes puguen aprendre de memòria els coneixements i després oblidar-los, sinó busca ser pràctic - com en tot -, la influència de la manera de fer les coses, fa del seu sistema educatiu un èxit, que a la vegada fa de la classe una diversió plena d'aprenentatge.
*Gran part de la gran família del Retrodorm.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada