500 days of summer.

Per als amants d'aquesta pel·lícula i, sobretot, per als que me la van mostrar: Aïda Vinyals i Alex Beltran.

I'm Autumn. Un hora i mitja de pel·lícula i aquestes dues paraules, descobreixes que després de l'estiu sempre ve la tardor. L'estiu pot ser meravellós, però està idealitzat. S'ha de diferenciar la idealització de la realitat per aprendre't a tu mateixa i, descobrir què és el que tens i què és el que vols. Tanmateix, el que vols va canviant segons vas aprenen-te, mai és, ni apareix igual, es va transformant a mesura que augmenten els teus coneixements. És com la poma damunt el barret de l'home, no té el mateix significat que quan està a l'arbre, s'ha transformat d'una manera relativa als ulls. Hi ha persones més positives, més negatives, més nostàlgiques i menys; hi ha qui creu ser un heroi, per tant, només pot salvar-se a si mateix. Tot i així, l'heroi necessita comprendre com salvar-se per canviar l'estiu per la tardor, la idealització per la realitat i, la realitat en els seus somnis. El poder de la gent, nosaltres no el volem, nosaltres volem plaer.

Aquesta setmana ha estat bàsicament marcada per l'aniversari de Laura, ahir el vam celebrar de mil maneres diferents. Entre elles, vam anar a dinar a un restaurant indi, que tingué una bona crítica per part de l'experta en cultura índia. El plat era de metall i tenia diferents compartiments, al més gran hi havia l'arròs, mentre als tres altres hi havia: llegums amb salsa picant, pollastre amb un altra salsa diferent i salsa de iogurt. La forma de menjar-s'ho tradicionalment és diferent a la que estem acostumats, sense tenedor, ni ganivet.

Primerament, has d'arrencar una peça de pa indi, que és una mescla de crêp gros i coca en sal. Amb la peça de pa entre les mans, com si fos el tenedor, agafes el menjar i després te'l fots. La veritat, és que és una molt bona sensació, disfrutes amb el menjar, el toques. Desapareix la freda connexió metàl·lica del tenedor i experimentes una més càlida i directa amb les mans i el pa. El moment amb què comences a mesclar el pollastre amb la salsa de iogurt i l'arròs, és increïble. Amb la punta dels dits banyats per les salses, et concentres perquè tot quede compacte amb el tacte del pa i et disposes a obrir la boca. Una vegada l'aliment està al teu paladar afirmes que menjar, a vegades, canvia de ser una necessitat a ser un plaer. El mateix plaer vam sentir hores més tard amb un bon gintònic, amb llima dintre i sucre per fora.

Aquest cap de setmana retrobarem el plaer de la bona companyia. De la mà d'Alex visitarem Helsinki, Suomnalina, Ruissalo i la sauna i, si no estem massa cansats, la nit de Turku. Sempre és un plaer tornar-te a veure, perquè la millor distància és quan estàs a prop de mi. El plaer ens dóna força i ganes per continuar endavant, per encetar un futur incert, amb les idees clares però sense plànols, ni mapes. A l'heroi no el salvaran, s'ha de salvar per si mateixa. La tele intenta violar-nos i supose que estan tenint èxit. Haurem de ser el pecat original.

* El plat de menjar indi i jo.