"Els pilars bàsics de tots els Estats són les bones lleis i les bones armes, i no pot haver bones lleis on no hi han armes" això deia Maquiavel sobre l'exèrcit. Les formes de construir un exèrcit, igual com la guerra, han canviat amb els pas dels anys als països desenvolupats, sobretot després de la Segona Guerra Mundial. Però tot i així, encara queden vells residus de quan la guerra es feia amb canons, amb muralles i cara a cara.
Suomenlinna es una illa situada a uns 10 minuts amb ferry des de la Plaça del Mercat de Helsinki. Aquesta illa, amb molt d'encant, es va utilitzar per defendre la ciutat de cara a qualsevol invasió. Cal recordar que Finlàndia esdevinguè Estat al 1917, abans d'aquesta data havia estat territori suec, on la capital fou Turku i, després part de l'imperi rus, qui decidiren transformar una aldea en capital per tenir-la més a prop de Moscou. Així doncs,Suomenlinna començà a construir-se al 1748 per protegir el territori, en aquell moment suec, de la expansió imperial russa. Però tanmateix i, com ja avançava, Suomenlinna no va tenir èxit i el país, al 1809, va quedar en mans dels tsars.
L'èxit d'aquesta fortalesa ha esdevingut en ple segle XXI, on els turistes han fet d'aquest lloc un dels més transitats i a la vegada ben criticat, aconseguint així formar part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Suomenlinnaconta amb l'encant propi de tota illa, més l'encant artificial creat per la defensa del territori. Com tots els llocs turístics, Suomenlinna també es fotografiada per milers de turistes asiàtics, fou increïble com només amb 5 minuts de rellotge i una volta d'ulls, la cua d'espera per al ferry va passar d'estar mig buida a estar de gom a gom d'asiàtics. Estava la jove parella, que la xica li fa de model al gran objectiu de la càmera del novio; també, l'home major amb les celles kilomètriques i el que et somriu amablement; tampoc podia faltar, la dona major amb el barret extravagant, ni els típics xinesos ben alimentats amb la cara completament circular. I com sempre els acompanyaven les seues càmeres fotogràfiques, els mapes i les guies turístiques.
Deixant de banda la invasió asiàtica que dissabte va sofrir la illa, per tal que el viatge amb ferry siga més barat es recomana comprar un tiquet d'un dia a qualsevol kioski de la ciutat, ja que per només 7 euros pots anar i tornar a la illa i fer tants viatges amb tramvia com vulgues. El tramvia és un altre dels encants que té Helsinki. El cel del centre és una xarxa de cables de tramvia i, també, el sòl de pedra negra artificial conviu amb l'enfilat dels carrils platejats.
Després de visitar tot allò més reconegut, vam passar per davant la llibreria que només dues setmanes abans m'havia enamorat. Feia dos setmanes estava tancada, però des de les seues grans finestres es podia observar el interior, de color blanc, sostre alt, una cafetera i dos sofàs, amb aquelles estanteries també blanques que necessiten d'una escala de fusta per agafar els llibres dels prestatges més alts. Era tal i com sempre m'havia imaginat la llibreria perfecta. A més, a més, ara que estava oberta vam descobrir la vertadera essència: era de segona mà. Davant la meua sensibilitat de cara als llibres vells i qualsevol cosa antiga em vaig comprar "Hija de la fortuna" de Isabel Allende, pel mòdic preu de dos euros i sense estrenar. Tot i el cansament que teníem damunt, sabia que aquell llibre era especial.
Per tal de fer-li front al cansament vam anar a fer un cafè al museu d'art contemporani i després d'això, deixant-nos portar, ens vam seure a un tramvia i visitàrem la ciutat des d'aquell transport públic, només canviant la ruta en alguna parada i seient-nos a un altre lloc. Així fou com vam observar la ciutat dels ciutadans i la vida quotidiana, la dels edificis simples, lletjos i pràctics.
Diumenge, quan tot es posava en contra per anar a la sauna vam ser més forts que el destí i acabàrem dintre de la sauna i també, dintre del mar. La costum està en entrar a la sauna i quan ja no pots més, per recuperar el benestar físic i la bona circulació tirar-te al mar. Tot i què va costar convèncer-nos, vam acabar com bons ciutadans finesos entre les aigües gèlides del mar. De tota manera, la sensació que se't queda al cos després de fer aquest ritual és increïble, no sents absolutament res, ni fred, ni calor, ni tristesa, ni alegria, només relax.
Va ser, com sempre són els caps de setmana amb visites, especial i, per no quedar-me amb un mal sabor de boca aquest cap de setmana tornarà a ser especial amb Aïda i Jordiet, amb noves aventures, anècdotes i històries de nord i de sud.
Suomenlinna es una illa situada a uns 10 minuts amb ferry des de la Plaça del Mercat de Helsinki. Aquesta illa, amb molt d'encant, es va utilitzar per defendre la ciutat de cara a qualsevol invasió. Cal recordar que Finlàndia esdevinguè Estat al 1917, abans d'aquesta data havia estat territori suec, on la capital fou Turku i, després part de l'imperi rus, qui decidiren transformar una aldea en capital per tenir-la més a prop de Moscou. Així doncs,Suomenlinna començà a construir-se al 1748 per protegir el territori, en aquell moment suec, de la expansió imperial russa. Però tanmateix i, com ja avançava, Suomenlinna no va tenir èxit i el país, al 1809, va quedar en mans dels tsars.
L'èxit d'aquesta fortalesa ha esdevingut en ple segle XXI, on els turistes han fet d'aquest lloc un dels més transitats i a la vegada ben criticat, aconseguint així formar part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Suomenlinnaconta amb l'encant propi de tota illa, més l'encant artificial creat per la defensa del territori. Com tots els llocs turístics, Suomenlinna també es fotografiada per milers de turistes asiàtics, fou increïble com només amb 5 minuts de rellotge i una volta d'ulls, la cua d'espera per al ferry va passar d'estar mig buida a estar de gom a gom d'asiàtics. Estava la jove parella, que la xica li fa de model al gran objectiu de la càmera del novio; també, l'home major amb les celles kilomètriques i el que et somriu amablement; tampoc podia faltar, la dona major amb el barret extravagant, ni els típics xinesos ben alimentats amb la cara completament circular. I com sempre els acompanyaven les seues càmeres fotogràfiques, els mapes i les guies turístiques.
Deixant de banda la invasió asiàtica que dissabte va sofrir la illa, per tal que el viatge amb ferry siga més barat es recomana comprar un tiquet d'un dia a qualsevol kioski de la ciutat, ja que per només 7 euros pots anar i tornar a la illa i fer tants viatges amb tramvia com vulgues. El tramvia és un altre dels encants que té Helsinki. El cel del centre és una xarxa de cables de tramvia i, també, el sòl de pedra negra artificial conviu amb l'enfilat dels carrils platejats.
Després de visitar tot allò més reconegut, vam passar per davant la llibreria que només dues setmanes abans m'havia enamorat. Feia dos setmanes estava tancada, però des de les seues grans finestres es podia observar el interior, de color blanc, sostre alt, una cafetera i dos sofàs, amb aquelles estanteries també blanques que necessiten d'una escala de fusta per agafar els llibres dels prestatges més alts. Era tal i com sempre m'havia imaginat la llibreria perfecta. A més, a més, ara que estava oberta vam descobrir la vertadera essència: era de segona mà. Davant la meua sensibilitat de cara als llibres vells i qualsevol cosa antiga em vaig comprar "Hija de la fortuna" de Isabel Allende, pel mòdic preu de dos euros i sense estrenar. Tot i el cansament que teníem damunt, sabia que aquell llibre era especial.
Per tal de fer-li front al cansament vam anar a fer un cafè al museu d'art contemporani i després d'això, deixant-nos portar, ens vam seure a un tramvia i visitàrem la ciutat des d'aquell transport públic, només canviant la ruta en alguna parada i seient-nos a un altre lloc. Així fou com vam observar la ciutat dels ciutadans i la vida quotidiana, la dels edificis simples, lletjos i pràctics.
Diumenge, quan tot es posava en contra per anar a la sauna vam ser més forts que el destí i acabàrem dintre de la sauna i també, dintre del mar. La costum està en entrar a la sauna i quan ja no pots més, per recuperar el benestar físic i la bona circulació tirar-te al mar. Tot i què va costar convèncer-nos, vam acabar com bons ciutadans finesos entre les aigües gèlides del mar. De tota manera, la sensació que se't queda al cos després de fer aquest ritual és increïble, no sents absolutament res, ni fred, ni calor, ni tristesa, ni alegria, només relax.
Va ser, com sempre són els caps de setmana amb visites, especial i, per no quedar-me amb un mal sabor de boca aquest cap de setmana tornarà a ser especial amb Aïda i Jordiet, amb noves aventures, anècdotes i històries de nord i de sud.
*Laura, Paul, Antoine i jo dintre de les gèlides aigües.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada