Com de costum, ahir hi havia una festa convocada pel ESN (exchange student network). Des de que vam arribar ací, més o menys cada setmana hi ha una festa organitzada per aquesta associació. El ESN s'encarrega de l'oci dels estudiants d'intercanvi, no només preparant festes, sinó també viatges i altres activitats culturals. De fet, si ets membre del ESN -només és fer-te una targeta per 5 euros- tens descomptes o fins i tot pots entrar gratuïtament en molts bars, museus i discoteques.
Ahir es celebrava el 25 aniversari d'Erasmus a Finlàndia. El local escollit fou una discoteca, el klubi, de tres plantes i alhora sales diferents. La primera sala era la més relaxada de totes, hi havia diferents sofàs i tauletes que incitaven a parlar; la segona tenia més ambient, tot i què no massa plena, ja que posaven música de l'estil del drum and bass, jumpstyle o hardcore, molt similar a l'època daurada de Piramide; i a la tercera, plena de gom a gom, s'escoltava la música més comercial del moment. Vam decidir quedar-nos a la tercera planta, però allò era horrible. No et podies ni menejar, ni ballar. Quan la cosa pareixia que no podia anar pitjor, ens vam desplaçar de lloc i fou allí, on va aparèixer el salvador de la meua nit. Un sociòleg, un tan bohemi, que tenia ganes de parlar. Així que decidirem canviar l'ambient de la tercera planta pel de la primera, fins que van tancar el local.
De tornada a casa amb els altres companys que restaven pel klubi, ens vam congelar vius. També, com de costum feia molt de vent, gelat, que se't colava pels timpans i que encara avui s'ha convertit en un cert malestar d'orella. I seguint la tradició, vam ressopar una llesqueta de pa amb pernil dolç i al llit.
La veritat és que la millor festa que pots trobar a Finlàndia és la que improvises. Típicament els divendres ens inspiren, almenys als de la quinta. El primer divendres de multitud vam acabar ballant los grandes éxitos; el passat, entre birres i política; i aquest, ens esperen les memòries del curs passat i les anècdotes de l'estiu entre quatre persones que fa més de tres mesos que no s'han vist.
Ahir es celebrava el 25 aniversari d'Erasmus a Finlàndia. El local escollit fou una discoteca, el klubi, de tres plantes i alhora sales diferents. La primera sala era la més relaxada de totes, hi havia diferents sofàs i tauletes que incitaven a parlar; la segona tenia més ambient, tot i què no massa plena, ja que posaven música de l'estil del drum and bass, jumpstyle o hardcore, molt similar a l'època daurada de Piramide; i a la tercera, plena de gom a gom, s'escoltava la música més comercial del moment. Vam decidir quedar-nos a la tercera planta, però allò era horrible. No et podies ni menejar, ni ballar. Quan la cosa pareixia que no podia anar pitjor, ens vam desplaçar de lloc i fou allí, on va aparèixer el salvador de la meua nit. Un sociòleg, un tan bohemi, que tenia ganes de parlar. Així que decidirem canviar l'ambient de la tercera planta pel de la primera, fins que van tancar el local.
De tornada a casa amb els altres companys que restaven pel klubi, ens vam congelar vius. També, com de costum feia molt de vent, gelat, que se't colava pels timpans i que encara avui s'ha convertit en un cert malestar d'orella. I seguint la tradició, vam ressopar una llesqueta de pa amb pernil dolç i al llit.
La veritat és que la millor festa que pots trobar a Finlàndia és la que improvises. Típicament els divendres ens inspiren, almenys als de la quinta. El primer divendres de multitud vam acabar ballant los grandes éxitos; el passat, entre birres i política; i aquest, ens esperen les memòries del curs passat i les anècdotes de l'estiu entre quatre persones que fa més de tres mesos que no s'han vist.
*Joana i jo divendres passat al Monkey.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada