Spanish Tutor.

"Os he elegido para trabajar como tutoras este semestre", amb aquestes paraules m'alegraven el dia ahir. Farà una setmana, durant el període d'Orientació ens vam apuntar per ser tutores d'espanyol. Segons vam entendre en aquell moment, es tractava d'anar a les classes d'espanyol que ofereix el servei de llengües de la universitat i parlar amb els alumnes, com també fer activitats culturals amb ells. Després de la primera reunió de tutors i havent d'escriure una carta de recomanació ens van explicar que només podien haver tres tutors per semestre i el seu treball, remunerat -gran sorpresa-, era més aviat d'auxiliar del professor. Es tracta d'explicar coses típiques sobre el territori i parlar amb els alumnes perquè practiquen el seu espanyol amb els natius. 

Només llegir les primeres paraules que enceten avui el bloc vaig començar a saltar de l'alegria. La veritat és que em fa molta il·lusió fer-ho, ja que supose que m'anirà bé per descobrir la meua capacitat com a "professora" i si realment és el que m'agradaria ser en un futur. A part d'això, pot ser molt interessant parlar amb persones fineses i veure com reaccionen després d'explicar la nostra manera de fer les coses i, sobretot, per trencar els tòpics que ens envolten.

Ahir també, com van fer més d'1.500.000 de catalans vam celebrar la diada. De bon matí van sonar els segadors al menjador, per sopar vam fer pa amb tomàquet i després d'això, a Laura, de Vilafranca del Penedès, li va venir la vena patriòtica i em va utilitzar per fer un mini-castell. El primer pas és col·locar els genolls sobre el muscle i, una vegada els tens els dos, agafant el cap de la persona a qui muntes, comences a canviar el genoll pel peu, fins que et quedes completament alçat damunt de l'altra persona. Els nostres companys ens van mirar molt rarament per fer-ho, no entenien el que estavem fent. Fou aquesta la raó per la qual vam veure un seguit de vídeos de castellers mentre ells repetien i repetien que aquella gent estava boja.

*Les castelleres de Turku.