Welcome to Retrodorm.

"Özzi", segons ell, José per als espanyols, ens va fer ahir la presentació del Retordorm i l'explicació pertinent. Estàvem tots citats al segon pis, on descobrirem que hi havia un gran saló, que en el passat s'havia utilitzat com a menjador, on ens esperaven amb galetes i refrescos gratuïts per a tots, només per això ja mereixia la pena assistir a la xerrada.

El Retrodorm es va construir al 1955 amb la funció d'albergar gent gran, una espècie de residència d'avis. Actualment, dels dos edificis principals que hi havia per a tal finalitat només es conserva un, l'altre l'ocupem nosaltres, els joves. I som nosaltres qui hem encetat l'edifici en la seua nova era. Això de ser la primera promoció no sé si es bo o dolent, però de moment tenim certes avantatges envers algunes coses i també certes discrepàncies sobre altres. 

L'edifici ocupat per nosaltres és el B, també s'ha habilitat un altre, el H, més xicotet i amb un altre estil a l'interior. Físicament, l'edifici B sembla un horror, vell i descuidat, però una vegada dintre d'ell tot és fantàstic i té el seu punt curiós. En total hi ha 5 plantes amb 17 habitacions individuals en cadascuna d'elles, compartint només la cuina, el menjador, el saló d'estar, la sala de dutxes, la rentadora i el balcó dels fumadors.

Pel que fa a cada habitació individual, totes elles tenen la mateixa estructura, però no els mateixos accessoris. L'habitació està dividida en dos apartats: d'una banda la zona de dormir, que disposa del llit, l'escriptori, l'estanteria i els armaris; d'altra banda, hi ha un mini-lavabo, on hi ha per rentar-te les mans i el lavabo. A més, a més, totes les habitacions disposen d'una gran finestra amb vistes als arbres. Aquestes finestres tenen un disseny estrany, o que jo almenys mai havia vist, ja que està dividida en dos parts. La part més gran correspon al vidre, des d'on entra la llum, però que mai pots obrir. En canvi, al costat trobem una part més menuda i allargada, que és l'única que podem obrir. La cara interior d'aquesta part allargada és opaca, mentre quan l'obris hi ha una mena de reixeta i  tela mosquitera. És a dir, és impossible travessar la finestra, ni oberta pots traure el cap.

Però bé, de moment no ens interessa tirar-nos per la finestra, ja que podré fer tots els cursos que tenia pensats fer, entre ells, Race, Class, and Gender in U.S. History and Culture until 1900. La veritat és que ja tinc l'excusa perfecta per celebrar aquesta nit, he estat acceptada en un curs per només 20 persones. Estic molt contenta.

* La façana exterior del Retrodorm.