Ampolles de vidre.

Xarleston, Friday's party, Naantali... aquest cap de setmana ha estat molt mogut, com en general la vida ací. La classe de xarleston del divendres només ens va convèncer a dos més i a mi, de tots els amics que vam assistir-hi, ja que la resta han decidit que el ball no és el seu punt fort. Acabada la lliçó vam tornar a casa per fer el sopar i dirigir-nos al karaoke... però el karaoke no va arribar mai. Abans que decidirem anar al local ens vam posar a ballar -com si estarem locos- i així va ser com la gent va començar a animar-se. Sense donar-nos conter i deixant-nos portar per les circumstàncies, vam montar una festa, en la que vam escoltar i ballar tot tipus d'èxits, des de la Bomba a la Macarena, del Aserejé a Michel Teló o des de Marisol a David Guetta. La veritat és que recordar les coreografies de la nostra infància va ser genial, gràcies a l'acompanyament internacional disposat a ballar-ho tot. 

Tot i què amb la festa ens vam gitar tart, no vam renunciar a visitar Naantali el matí següent. Naantali és un poblet xicotet, a una mitja hora de Turku, no té res més especial que el port i una platja amb molt d'encant. La platja, o la mar, la pots anar veient des d'un caminet que hi ha al costat, mentre la part oposada a la mar està plena d'arbres. Generalment, aquestes platges tenen arbres fins casi arribar a la sorra de la platja o les pedres que puguen haver, tot un plaer pels que estem acostumats al formigó.

Deixant de banda les activitats més personals, un dels blocs més importants sobre la vida i costums fineses m'ha respost avui a una de les coses que últimament em rondaven pel cap. "Reciclar botellas: enséñame la pasta" ha estat el títol que han escollit els de  www.biginfinland.com per debatre sobre l'ecologisme i les condicions socials.

Des de que vaig arribar a Finlàndia, em vaig fixar que aquelles persones amb unes condicions socials baixes, que a casa nostra busquen entre les escombraries, ací transportaven ampolles de vidre. Igual que amb la ferralla ("xatarra") venen ací les ampolles de vidre. Però, no és cosa de pobres només. La gent conscienciada amb el reciclatge -com ja vaig explicar- es dirigeix als supermercats amb les ampolles que no necessiten, les insereixen dintre d'una màquina i, aquesta automàticament els dóna unes monedes.

En el passat, aquesta acció era totalment normal al nostre país, però, amb el pas del temps es va anar veient com una cosa negativa i, de pobres. És obvi que les persones amb pocs recursos recullen el vidre per tenir uns mínims ingressos i, és aquesta la raó del tòpic. Però, i l'ecologisme? Això és una cosa que ens afecta a tots, rics i pobres. 

No seràs més ric per reciclar menys, ni més pobre per fer-ho, perquè el planeta el compartim tots.

*Platja de Naantali amb l'esglèsia, protestant, de fons.