"Productes de neteja de químiques estranyes" també productes de neteja de formes estranyes. Acostumats a la granera i el motxo ens hem de conformar amb uns aparells similars però diferents, ja que com a tal no existeixen ací. Per granera tenim una mini-granera, de cap lineal i de cos curt, que recorda a una joguina. Inseparable d'ella és el recollidor, igual que el nostre però més encoixit. Els dos formen una parella perfecta pel dolor d'esquena. El tan agraciat motxo amb les seues tires grogues o blaves amb forma de cabell l'han substituït per un cos molt llarg amb un drap lleig i gris com a cap. Com ja tenen moltes rosses no necessiten imaginar-se-les.
Com cada odiós diumenge, la neteja ha estat una de les activitats primàries del dia. A part d'això, avui tenim un sopar especial per fer més lleuger l'odiós diumenge. Avui, Laura i jo hem de fer menjar típic del sud, així que ens hem decidit per fer una paella vegetariana, patates braves, tortilla, escalivada, pa amb tomàquet i una coca mal feta. Com podeu imaginar ens passarem tota la vesprada cuinant per a 17 persones, però una vegada a l'any no fa mal, o això diuen. Ara per ara, tenim la llista de la compra feta i traduïda al finès per si escau.
En resum de la festa del cap de setmana, divendres, amb la intenció d'anar a ballar salsa vam acabar al Monkey a la "Sauna Caliente". El local on feien salsa estava massa lluny del centre i començava a les 9 la sessió, però a diferència d'això, al Monkey ens oferien, suposadament, reggae i ritmes caribenys. Pensant que seria una bona substitució i que potser també cauria alguna cançó de salsa vam anar allí. Però, la "Sauna Caliente" només era un niu de reggaetón, on les rosses es decidien a donar-ho tot amb els homes de color. Ens va sorprendre veure als finesos perrejant d'aquelles maneres, si no ho veus no t'ho creus. Pel carrer, a classe o a qualsevol lloc, sempre els veus tímids i reservats, però sembla que l'excepció apareix quan escolten "ya tu sabeh" o "put your hand up in the air". Al principi, pareixia que estàvem a casa i, tenia la seua gràcia, ens agradava i tot, però amb el pas dels minuts era la mateixa merda que sempre. Fou aquesta la manera com tornarem "prompte" a casa. Sorpresa, la gent no estava dormint, feia hores que estaven debatent sobre política. Ràpidament, vam canviar el vestit pel pijama i vam introduir-nos en els diferents grups de conversa. "Su majestad", la URSS, els EUA, França, el feixisme, Kosovo... cadascú aportava informació del seu país i comentava sobre l'altre. Ens va donar temps a sentir, de la veu d'una persona que viu en un país republicà, que "Juanqui" ens havia tornat la democràcia, òbviament desconeixia els pactes que es van fer sota el "Azor" a Biscaia; o amb veu russa, que el comunisme de la URSS va caure a causa dels texans i els xiclets, productes capitalistes que la societat russa desitjava tenir.
Com que vam acabar gitant-nos massa tard, ahir vam fer una vesprada turística per Turku. Cal destacar l'església, protestant, on vam anar. No per la seua arquitectura, que recordava al modernisme català, sinó per l'escalinata que tenia al costat costeres de gespa. I què fa una persona normal si observa unes inclinades costeres de gespa? Òbviament, creure que és una croqueta i llençar-se a redolons costera avall. Com som persones normals vam fer això, més d'un i dos cops, fins embrutar de terra els texans i les jaquetes.
Com qualsevol altre odiós diumenge i després d'haver deixat passar l'aire entre els racons de l'habitació, menjarem arròs per dinar, farem la siesta, el gos, i organitzarem la setmana següent, marcada per la visita d' Eva, Andrea i Eduard!
* Joana i jo fent la croqueta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada