Un diumenge de mercat.

Sol, ganes de passejar i de descobrir és amb l'energia que ens hem llevat aquest matí. Després d'uns dies intensos, amb la festa del divendres i les cervesetes d'ahir, avui hem buscat un dia més tranquil. La nostra intenció era anar al port, però de camí hem vist que "Kauppatori", la plaça del Mercat, tenia força per si mateixa: un grapat d'alls per 30 euros, dolços de diferents colors i sabors, joieria artesanal, formatges d'Holanda, sucs de Finlàndia, bolets secs, peücs de llana, joguets, postals... A més, a més, dels articles el temps acompanyava, tot i què ha anat empitjorant al llarg del trajecte.

Una vegada ja ho havíem vist tot a "Kauppatori" ens hem dirigit al Port, més que res per observar el Castell, ja que el Port en si mateixa no té res interessant. El que més m'ha agradat de la zona portuària han estat la natura artificial, amb l'estàtua de la Margarida i, la natural, amb els arbres. L'estàtua de la Margarida es tracta d'una margarida de grans dimensions que s'encontra damunt la gespa. En canvi, els arbres es veien preciosos per si mateixa amb unes pròpies altures gegantesques que construïen formes raríssimes.

En general, a Finlàndia es preocupen molt pel medi ambient i la natura, convertint-se així en un dels països amb més forestació de la Unió Europea. Els finesos observen i cuiden la natura com si del seu Déu es tractés, per això a la ciutat hi ha tants espais verds. Per exemple, la nostra residència, a només mitja hora del centre de Turku, es troba situada damunt d'un turó i completament rodejada de bosc, podríem afirmar que els nostres veïns són els arbres. El mateix succeeix amb la Universitat, semblant a l'Autònoma, trobes les facultats entre el bosc. En relació a l'ecologisme, al menjador tenim cinc tipus de contenidors d'escombraries diferents: vidre, plàstic, cartró, orgànic i metall. Gràcies a totes aquestes mesures, de les quals la població ha pres consciència, es respira un aire net i pur, fins i tot, al costat d'una carretera transitada. N'hauríem de prendre exemple.

 M'agrada el verd i allò verd, perquè pot estar verd i ser esperança.

*L'estàtua de la Margarida.