Anàlisis polític d'una exiliada.

La independència de Catalunya, ara per ara és totalment inviable. La situació econòmica no és la més adequada per iniciar un procés secessionista quan s’és l’autonomia més endeutada de tot l’estat i els bons de la Generalitat són catalogats com bons “basura”. En canvi, és aquesta la situació que alimenta a les masses del president de la Generalitat.

En només dos mesos, Mas ha passat de ser el un dels presidents més odiats, a causa de les fortes retallades que va aplicar al servei públic, a un dels més admirats. Tal i com ell mateix avançava en les eleccions passades amb els cartells publicitaris, on apareixia vertaderament com un heroi: una imatge de perfil, amb la senyera de fons, remarcant “la nostra força”. Tothom pareix que s’ha oblidat de les seues polítiques i de les càrregues policials contra el que ara s’ha convertit en “la seua força”. Gràcies a aquesta tàctica política, que naixia fa 184 anys als Estats Units d’Amèrica, aconseguirà els vots necessaris per esdevenir majoria absoluta.

El joc de masses que està utilitzant CiU, dubte tal i com estan les coses que acabe esdevenint independència. Un partit que ideològicament és nacionalista, no portarà la independència a Catalunya, però potser sí canviarà el model d’Estat.

Des de que Rajoy va denegar el concert econòmic a Catalunya, la situació va començar a esquerdar-se entre el centre i la perifèria. La pressió amb la que Catalunya juga amb Madrid  ha comportat un debat de canvi de model d’Estat. L’Estat de les Autonomies ha demostrat amb el pas dels anys que no ha solucionat les inquietuds centralistes de Madrid; a més, econòmicament també ha resultat inviable i, segons el meu parèixer, és aquesta la raó per la qual hi ha tants polítics a casa nostra fent del seu treball el seu passatemps. Però, si l’Estat de les Autonomies s'anul·la i Catalunya s’independitza, Espanya desapareix.

Espanya és un conjunt de nacions i, amb una Catalunya independent acabarien servint una “galleta para todos”, que després del cafè sempre entra molt bé. La majoria d’aquests “nous països”, que no tenen cap mena de sentit, ni històric, ni econòmic, acabarien enfonsats en la misèria. A part d’això, els estats nació ja no tenen sentit dintre del conjunt de la Unió Europea. Després de la segona guerra mundial, aquests van començar a desaparèixer, desapareixent completament amb la guerra de Iugoslàvia i la independència de Kosovo, recolzat pels Estats Units d’Amèrica i, ara convertit en una base militar. Potser el que necessita Catalunya és un pare ric com els Estats Units d’Amèrica, que recolze la seua independència i li puga ajudar econòmicament amb el deute, però estarien interessats en fer-ho i a canvi de què? No crec que avui en dia estiguen disposats a fer-ho. A part d’això, una Catalunya lliurada pels Estats Units d’Amèrica conjuntament amb les polítiques “dretistes” de CiU acabaria amb un Estat fortament i agressivament capitalista.

Fent memòria, Companys, va proclamar la República Espanyola des de Catalunya, que després Macià, més catalanista, acabaria declarant-la la República Catalana. Tanmateix, la República Catalana va fer pressió a Madrid i acabà convertint-se en la Segona República Espanyola. Potser, després de vèncer les eleccions del 25 de Novembre, Duran i Lleida i Mas s’adrecen a la Plaça Sant Jaume, declarant cadascú una cosa diferent i intercanviant els rols dels seus avantpassats. Al 1932 tampoc hi havia una gran reclama popular republicana, va sorgir com una espurna, que pareix que ara s’ha tornat a encendre, però a diferència del passat, no gràcies als partits polítics com CiU, sinó a la situació i als passatemps del monarca.

La solució recau en el respecte entre les diferents nacions de l’Estat, probablement impulsada per una falsa independència de Catalunya però que servirà per fer la pressió, altra vegada, necessària cap a Madrid per declarar l’Estat Federal Espanyol, amb l’esperança de convertir-lo en la Tercera República Federal Espanyola.  Parlant de la independència de Catalunya, només acabes parlant d’economia, oblidant-se completament de la història, de València i les Illes Balears.